Quan l’art es troba amb la marea: la missió d’Ian Ross per protegir les nostres platges
Publicat el
18/07/2025
El viatge d’Ian va començar amb murals i art urbà, però amb el temps es va fer cada vegada més conscient de l’impacte ambiental dels materials artístics tradicionals. El seu canvi a l’art de la sorra va néixer del desig de crear sense deixar rastre perjudicial, utilitzant la terra com a llenç i l’oceà com a col·laborador. En les seves paraules, treballar directament sobre la sorra semblava un “experiment terapèutic per crear la pinzellada més gran possible”, connectant els seus moviments físics amb els ritmes de la natura.
La impermanència dels trossos de sorra d’Ian simbolitza la fragilitat i la fugacitat del nostre entorn. Cada peça és recuperada pel mar en qüestió d’hores, recordant-nos que la natura és dinàmica i preciosa. Aquest concepte d'”art efímer” no només celebra la bellesa del moment present, sinó que també subratlla la importància de protegir el que tenim.
La connexió d’Ian amb la Fundació Surfrider és una extensió natural del seu ethos. Surfrider, dedicat a la protecció i el gaudi dels oceans i les platges del món, s’alinea perfectament amb el missatge d’Ian. Les seves obres sovint criden l’atenció sobre la bellesa i la vulnerabilitat dels paisatges costaners, inspirant els espectadors a convertir-se en administradors més conscients d’aquests espais.
“Surfrider fa un treball increïble per conscienciar i activar les comunitats per protegir l’oceà i el medi ambient que ens nodreixen”, explica Ian. A través d’actes senzills, com recollir escombraries en un passeig per la platja, creu que les persones poden tenir un impacte significatiu. Aquesta creença compartida en l’acció col·lectiva i el respecte pels espais naturals és el nucli de la seva col·laboració amb Surfrider.
Recentment vam tenir l’oportunitat de veure l’obra d’Ian en directe a Sutro Baths a San Francisco, Califòrnia, i fer-li un parell de preguntes.
Com veus la connexió entre el teu art i l'entorn?
“El meu art de sorra està destinat a ser temporal: hi és per un moment i després desapareix amb la marea. Aquesta impermanència reflecteix la fragilitat dels nostres paisatges naturals. Ens recorda que hem de respectar i protegir el que tenim perquè pot desaparèixer molt fàcilment“.
Quin missatge esperes que la gent s'emporti de la teva feina?
“Vull que la gent se senti connectada amb l’energia i el flux de la natura. La meva esperança és que veure alguna cosa bonica i fugaç a la platja els pugui inspirar a ser més conscients i protectors d’aquests llocs. Cada petit acte compta, i junts poden marcar una gran diferència“.
Els trossos de sorra sovint desapareixen en qüestió d'hores. Com et sents al respecte?
“Això és el que més m’agrada: és l’última forma d’art sostenible. La platja es reinicia durant la nit i cada dia és un nou començament. Ens ensenya sobre la impermanència, l’adaptabilitat i el respecte al canvi constant del nostre entorn“.